Un testimoni únic sobre l’exili, la deportació i l’Holocaust
L’autora d’aquest llibre va néixer a Barcelona i va ser educada com a catòlica en l’apostòlica i romana Espanya de Franco. Després de morir la seva mare, Dory Sontheimer descobreix, en un armari de casa seva, set caixes amb fotografies, cartes, passaports i altres documents que li revelen la identitat jueva i la dramàtica història de la seva família, víctima de la persecució i matança de jueus perpetrada pel règim nazi.
Aquesta revelació ha suposat un abans i un després en la vida de la Dory que, encara avui, segueix viatjant arreu del món per completar la investigació sobre un passat que havia quedat sepultat.
Sense floritures retòriques i amb una lluminosa sinceritat, Dory Sontheimer ha escrit un relat que documenta la vida dels jueus refugiats a Espanya i aconsegueix que la seva família retrobi una identitat negada i els diversos membres es descobreixin a si mateixos amb una emoció intensíssima que el lector comparteix fins a l’última paraula.
«Imagineu-vos què ha representat per a Dory descobrir a pedaços l’espant que va envoltar la seva família. Imagineu-vos-ho, i si no us emocioneu és que no sou d’aquest món.» (Eduardo Martín de Pozuelo, al Pròleg)
L’autora d’aquest llibre va néixer a Barcelona i va ser educada com a catòlica en l’apostòlica i romana Espanya de Franco. Després de morir la seva mare, Dory Sontheimer descobreix, en un armari de casa seva, set caixes amb fotografies, cartes, passaports i altres documents que li revelen la identitat jueva i la dramàtica història de la seva família, víctima de la persecució i matança de jueus perpetrada pel règim nazi.
Aquesta revelació ha suposat un abans i un després en la vida de la Dory que, encara avui, segueix viatjant arreu del món per completar la investigació sobre un passat que havia quedat sepultat.
Sense floritures retòriques i amb una lluminosa sinceritat, Dory Sontheimer ha escrit un relat que documenta la vida dels jueus refugiats a Espanya i aconsegueix que la seva família retrobi una identitat negada i els diversos membres es descobreixin a si mateixos amb una emoció intensíssima que el lector comparteix fins a l’última paraula.
«Imagineu-vos què ha representat per a Dory descobrir a pedaços l’espant que va envoltar la seva família. Imagineu-vos-ho, i si no us emocioneu és que no sou d’aquest món.» (Eduardo Martín de Pozuelo, al Pròleg)
